Notícia
10/05/2019
Projecte pioner per diagnosticar la disfàgia en infants i joves amb pluridiscapacitat

Un equip del Consorci Sanitari del Maresmes i de la Fundació Maresme treballa per a millorar la salut i qualitat de vida dels alumnes de l’escola d’educació especial l’Arboç de Mataró. La disfàgia i la desnutrició són especialment prevalents en aquests pacients i l’adaptació de la dieta és un element clau.

Un equip multidisciplinari del Consorci Sanitari del Maresme (CSdM) i de la Fundació Maresme ha iniciat un projecte, pioner a tot l’Estat, a l’escola d’educació especial l’Arboç de Mataró amb l’objectiu de diagnosticar i tractar la disfàgia dels seus alumnes, infants i joves amb grans afectacions neurològiques de diferents graus, amb disfuncions tant a la part motriu com cognitives, sensorials, d’interacció amb l’entorn, etc. Pràcticament el 90% d’aquests alumnes, d’entre 3 i 21 anys, pateixen disfàgia i tenen dificultats per empassar-se els aliments, i això els comporta complicacions com infeccions respiratòries, pneumònies i malnutrició.

 

Aquest projecte, impulsat per la Direcció Acadèmica, de Recerca i d’Innovació del CSdM, té com a objectiu contribuir a millorar l’estat nutricional i la salut d’aquests nois i noies, com a part del seu programa de Responsabilitat Social Corporativa.

 

Dieta adaptada i més apetitosa. Es tracta d’una intervenció dietètico-educativa que es focalitza en el diagnòstic i tractament de la disfàgia i en l’adaptació de la dieta per oferir-los un menjar que sigui adequat des del punt de vista nutricional, segur i que, a més, els proporcioni plaer.

 

Segons Alberto Martin, Infermer Investigador pre-doctoral del CSdM i coordinador del projecte, l’objectiu és “canviar la manera com s’alimenten aquests infants, que l’hora que ells passen al menjador de l’escola sigui un moment divertit i, a la vegada, nutricionalment positiu i segur”. Martin també ha volgut destacar que “la idea és fer-ho d’una manera que puguem ensenyar i engrescar als pares i les famílies i, per tant, que aquesta intervenció pugui ser exportada al domicili i que millori la salut i la qualitat de vida d’aquests infants i joves”.

 

Laia Serras, directora tècnica de la Fundació el Maresme, assenyala que “sempre hem treballat el tema de l’alimentació d’aquests alumnes i la proposta de participar en aquest projecte és una excel·lent oportunitat de millora. Ens permet que reconeguts experts en disfàgia intervinguin directament en el nostre centre i, a més, puguem sumar el seu coneixement a la nostra expertesa. Serras també afegeix que “aquesta recerca permet fer un treball compartit escola, família i àmbit sanitari”.


Aquest projecte a l’escola l’Arboç té dues fases:

- Una primera fase, ja en marxa, que se centra en l’estudi observacional dels alumnes de l’escola per part de neuropediatres, logopedes, nutricionistes, dentistes i infermeres, que avaluen la seva deglució, higiene oral, estat nutricional, capacitat motora i espasticitat.

- Una segona fase en què s’adaptarà la dieta dels alumnes (sòlids i fluids) i es faran tallers de cuina amb les famílies. També es posarà en marxa un web amb recomanacions i vídeo-receptes.

Relació entre disfàgia i discapacitat. La disfàgia és un trastorn digestiu reconegut definit com la dificultat per formar el bolo alimentari de forma eficaç i segura des de la boca a l’esòfag i inclou les aspiracions orofaringes. Les principals complicacions són les infeccions respiratòries, la pneumònia aspirativa i la malnutrició.

Es tracta d’una malaltia especialment prevalent en pacients amb discapacitat on la severitat del compromís motor, el dèficit cognitiu i les alteracions en la motricitat dificulten, de manera important l’alimentació normal.

També s’ha pogut observar que les infeccions respiratòries tenen una elevada incidència en la població amb discapacitat. Aquestes es produeixen quan l’aliment, líquid o secrecions, junt amb els microorganismes de la cavitat oral, són aspirats a les vies respiratòries. Alguns factors que incrementen el risc a patir-les són la mala salut oral, les malalties periodontals i les càries.


 Tornar enrere